Entrevista Daniel Calabuig. Fundador de Seisgrados
La seva última gran campanya ha donat de què parlar: va contribuir decisivament al fet que aquest Nadal es venguessin 15.000 caixes de cartró… buides! «Creem unes caixes que contenen un quilo de et vull, 775 abraçades, un milió de manyagues… Tot el que recaptem va ser a l'Hospital Sant Joan de Déu». Fundador i director creatiu de l'agència de publicitat Seisgrados, Daniel Calabuig (València, 1973) és un ferm defensor de les bones històries.
Quins límits es posen en l'elaboració de campanyes?
No treballem per als partits polítics. Però el que és molt important és que el producte o marca per a la qual estàs treballant sigui honest. A nosaltres ens costa molt treballar amb un refresc que no té bombolles i dir que sí que les té. No hi ha millor manera d'enfonsar un producte dolent que fer una bona publicitat.
Fins a quin punt s'ha de ser convencional en una campanya per a no atordir al consumidor? On es posa el límit?
La publicitat, al cap i a l'últim, es basa a traslladar una història a l'audiència. Per a això, el primer pas és aconseguir l'atenció d'algú. Això es pot aconseguir a través del fons o del contingut. Un bon exemple és The Artist: sorprèn que avui dia algú llanci una pel·lícula muda, com en els anys vint, i aconsegueixi captar la teva atenció i tenir-te hora i mitja pendent. La forma és antiquada, però funciona. Així que les dues coses serveixen. A llarg termini, no obstant això, crec que el contingut és el que perdura. Perquè sempre sortirà una forma nova que faci oblidar l'última.
Com s'aixeca o se li dóna la volta a una marca?
Els neuròlegs diuen que al cervell tenim les anomenades neurones mirall. Són les responsables que tendim a fer el que veiem: si un primat badalla, l'altre també. Si posem una noia guapa al costat d'un producte, inevitablement associes les dues coses. Aquesta és la base: la marca en si té una història per explicar i la publicitat s'encarrega de transmetre-la, d'una o diverses maneres. Per exemple: consumeix aquest desodorant i seràs irresistible. Els productes que no tenen història ja són més difícils. Les històries són la millor manera que tenim els humans de connectar-nos els uns amb els altres. Les necessitem, i ens les poden proporcionar amics, familiars, però també anuncis.
Està tot inventat ja en publicitat?
Crec que cada vegada és més complicat fer arribar un missatge. Per això la nostra filosofia és fer-los atractius. Una cosa és empènyer-te un missatge des d'una sèrie o un periòdic i una altra crear una aplicació per a mòbil, o un esdeveniment, o un vídeo que et cridi l'atenció. Crec que les possibilitats són gairebé infinites.
En aquest sentit, la varietat de canals està complicant o facilitant la vida als publicistes?
Si vols explicar una història, des de la publicitat el que cal fer és pensar com fer-la arribar, perquè el que ja no tens és tothom assegut davant d'un aparell fent-te cas. Potser has de planejar-la per explicar-ne una part a Facebook, una altra part al carrer, una altra a la tele, etc. El terme que més s'utilitza ara és narrativa transmèdia, fenomen que ja s'està aplicant a Hollywood: pel·lícules amb llibre, videojoc, còmic, etc. El repte és veure com es poden utilitzar creativament els mitjans per explicar aquesta història. Potser cada mitjà ens pot aportar una cosa específica. Les campanyes s'han de definir en funció del nivell d'implicació que tingui la gent.
Font: http://www.cincodias.com
Des de Fx Sanmartí volem felicitar a Daniel Calabuig per la iniciativa. Regalar abraçades i petons reciclables és una idea genial!!!
