Una gegantesca caixa de cartró, testimoniatge d'una època

Una gegantesca caixa de cartró, testimoniatge d'una època

Les grans ciutats com Barcelona amaguen sorpreses. Només cal recórrer-les amb els ulls oberts i la mirada alta per topar-nos amb elements curiosos i impactants. Una d'aquestes sorpreses és la que hi ha al costat de la plaça de les Glòries, darrere de l'edifici del Museu del Disseny conegut popularment com la grapadora. El trobem a la confluència dels carrers Badajoz i Bolívia. Es tracta d'un enorme dipòsit d'aigua que té forma de caixa de cartró oberta i als quatre costats del qual encara es pot veure el logotip de la fàbrica que abastia, que és una estrella de David. El dipòsit, construït amb formigó, està tan ben fet que fins i tot s'hi aprecia la forma del cartró ondulat.

Caixa de cartró
L'estrella de David es veu clarament en els quatre costats del dipòsit (foto: Josep Maria Serra)

En acostar-nos al logotip podem llegir al voltant de l'estrella de David “Envases Universal J. Rius SA, Barcelona”. Però retrocedim. Als anys quaranta del segle XX es va fundar la fàbrica de Cartonera Española. A finals de la dècada dels 50 aquesta fàbrica va canviar de nom i va passar a anomenar-se Envases y Cartones Universal, i més endavant Cartonería Española José Rius. José Rius Muntané era un empresari orgullós dels seus orígens jueus i, tot i que en aquella època tot allò jueu no era ben vist per les autoritats, feia servir l'estrella de David no només en el logotip de la fàbrica sinó també en la seva publicitat i en les seves capçaleres.

Rius va ser un dels cognoms adoptats pels jueus conversos en l'Edat mitjana

Una gegantesca caixa de cartró, testimoniatge d'una època
En les vores de les tapes s'observa la forma de cartró ondulat (foto: Josep Maria Serra)

La fàbrica de cartró va ser molt bé fins que el 15 d'octubre de 1973 un virulent incendi causat per una màquina serradora va provocar la defunció de tres empleats i va deixar l'empresa en la ruïna. D'aquell incendi, que segons les cròniques de l'època va provocar unes pèrdues de 200 milions de pessetes i va deixar sense treball a 142 treballadors, tan sols va sobreviure el dipòsit d'aigua que en principi estava pensat per a acumular aigua per si hi havia un incendi. I avui dia encara segueix en peus.